La Llegenda de Sant Jordi
Diu
la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps hi havia un drac
monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al
poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives. Els ciutadans
sense cap solució varen decidir donar-li cada dia dos ovelles per disminuir la
seva fam. Quan s’acabaren els bens, li donaren vaques, bous i tots els animals
que tenien, fins que es quedaren sense.
El
rei convocà una reunió, on van decidir que farien un sorteig i li donarien al
drac una persona cada dia perquè se la mengés. Un dia per mala sort li va tocar
a la filla del rei, i ell tot plorós va dir:
-
Perdoneu a la meva filla i, a canvi, us donaré tot el meu or i la meitat del
meu regne, però us ho demano per favor, deixeu la meva filla.
El
poble li va negar, i el rei va demanar un temps per a plorar la seva filla.
Arribat el dia la van vestir i la va deixar davant de la cova, a prop del drac.
Però
de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una
queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la
seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la
princesa de les urpes d’aquell enorme drac. El cavaller va alçar la seva llança
i d’un cop, el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell
mig del cor. De cop, de la sang que regalimava cos avall del drac, en va sortir
un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el
cavaller Sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la
princesa i li va donar en senyal d’amor.
El rei li va demanar que es
cases amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del regne.
Però el cavaller va marxar sobre el seu caball blanc a salvar més princeses.
Des d’aquell dia la gent del
poble va viure tranquíl.la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario